LES EMOCIONS I UN CONTE

EL MONSTRE DE COLORS

Un conte per ajudar-nos a identificar com ens sentim i per expressar les nostres emocions.

SEMBRANT MADUIXES

Després de l'arbre, tornem al contacte amb la terra. 

El nostre convidat torna a ser un avi. Avui és el iaio FERRAN. El seu nét ja li havia avançat el que faríem, més o menys això, "t'asseuràs al meu costat i jo et donaré la mà. També hi haurà l'encarregat amb nosaltres". I és que els fa molta il·lusió.

Així, després de la presentació ens organitzam en dos grups i anem a l'hort a trasplantar les maduixeres que l'any passat sembraren a Xibit. Anem preparant la terra i cadascú va poder sembrar-ne una.

L'hort ens va molt bé per experimentar el pas del temps, el cicle de la vida, la cura i treballar les mans. 

Gràcies, iaio, per aportar els teus coneixements, experiència i saviesa. 

Amb molta alegria les regarem i ... esperarem a poder-ne collir.

ES MURTAR

Una altra cançó menorquina que aprendrem és ES MURTAR. Aquí us deixam la lletra completa, encara que els fillets sobretot s'aprendran la tornada que la teniu en el pictograma perquè ells la puguin seguir...

Noltros que no tenim ranxo,

ni cavalls per galopar

frissam que arribi es dissabte

per anar a romandre as Murtar.

Tenim una tequineta,

i els arreus d'anar a pescar

no hi ha res com sa caseta

no hi ha res com sa caseta

per anar a romandre i xalar.

QUAN LA MAR ÉS PLANA

PETITS I GRANS,

TÈQUINA A S'AIGUA

CAP AS SERRANS.

QUAN LA MAR ÉS PLANA,

PETITS I GRANS,

ANAM A VEGA I A XALAR.

Si voltros voleu venir,

voleu venir,

a romandre a sa caseta

farem una caldereta

pop amb cebes i prou vi,

caliuada de costelles,

de tronyelles un tià,

si amb noltros veniu a vega,

si amb noltros veniu a vega,

no vos faltarà es menjar.

Aquí us deixam l'enllaç a aquesta versió del CD Jo sé una cançó... menorquina.

A xalar!

CANÇONS D'ANAR A FORA!!

Els fillets de 4 i 5 anys de l'escola participam al projecte intergeneracional que s'organitza cada any, juntament amb el Centre de dia del poble. Ens hem animat a cantar unes quantes cançons menorquines... d'aquelles de tota la vida quan anàvem a dormir a fora.

Amb aquest projecte els fillets aprenen les tonades de les cançons però també moltes paraules que s'estan perdent i són la mar de polides.

Aquest dies sentim que diuen... anirem a romandre... i què vol dir això d'agafar un mig cerol? I a nosaltres ens fa la mar d'il·lusió veure que ja se les fan ben seves!

Una de les cançons que aprenem és A ROMANDRE, una cançó molt alegra i que parla de quan les famílies partien el dissabte a dormir a la caseta vora el mar, trobar-se amb els amics, beure, menjar i sobretot... cantar!

Els fillets i les filletes s'aprenen la "tornada", perquè la cançó sencera és massa llarga. Aquí us deixam el pictograma que utilitzam a la classe per poder llegir la lletra i anar-la memoritzant poc a poc.

Esperam que amb l'enllaç al vídeo, una versió del grup d'havaneres mallorquí Ben Trempats, pogueu cantar amb ells a casa i recordar ses vegues que ens agrada fer... A cantar!!!!

Per anar cap a romandre,

es camí és molt polit,

el passam tots els dissabtes,

per poder veure ets amics.

Properam, tenim caseta,

barca nova ja fa un any,

i per fer sa caldereta, 

peixet de roca i quatre crancs.

CASETA, BARCA I SA DONA

I ETS AMICS EN ES CONTORN,

I UNA GUITERRA QUE SONA

SÓN LO MÉS POLIT DEL MÓN.

CASETA, BARCA I SA DONA,

I AGAFAR UN MIG CEROL,

AMB CANÇÓNS DE MATINADA

CONTEMPLANT COM SURT ES SOL.

De regrés cap a ca nostra,

es diumenge per sa nit,

es camí de retornada 

ja ens assembla un poc més trist.

Hem cantat, hem fet sa festa,

hem menjat fins esclatar,

quan s'acaba sa setmana, tornam de vega,

deixam la mar.

TORNADA

  

SEMBRANT UN FUTUR

Potser heu sentit a dir que l'educació és com cultivar una LLAVOR i deixar que aquesta broti.

D'aquí el sentit metafòric de sembrar un arbre. Esperam que durant els anys que aquests grup d'infants faci a l'escola puguin clavar les seves arrels i desenvolupar les seves capacitats i el potencial que cadascú porta a dins.

Ens agrada el contacte amb la terra pels valors que comporta. I agraïm la implicació i col·laboració de familiars que senten que formen part de l'escola, pels infants és un valor molt potent, es senten "especials", i queden admirats de que puguin participar i ajudar-nos.

Aquesta vegada el convidat ha estat un l'avi. Gràcies, l'avi CARLOS per compartir amb nosaltres el seu temps, paciència i experiència.

Com El petit príncep, ens sentirem responsasles (enlloc de la rosa) del nostre arbre, del nostre LLIMONER.

Esperem que d'aquí un parell d'anys puguem començar a collir algun fruit i, potser, celebrar-ho amb una llimonada natural.

CARES DIVERTIDES

Amb tanta de festa de Carnaval i emocions, vam contar el conte d' "En Tito malabarista". Llavonces ens va fer ganes jugar amb les expressions de la cara, amb les formes del nas, de la boca, dels ulls... i de com reflecteixen el que sentim. Els hem convidat a CREAR el seu personatge tot fent una composició, tipus collage.

Ha resultat una proposta molt engrescadora i divertida, de triar i personalitzar. Ens ha servit molt per ajudar a la representació ... i per xalar!

CARNAVAL 2015!!!

Enguany, l'escola s'ha vestit esportista!

Tots els fillets i filletes, mestres i... un equipàs de mares futbolistes van prendre, el Dijous Llarder, els carrers des Migjorn amb molta energia i ganes de fer festa!!!

Durant dues setmanes vam treballar de valent preparant tots els detalls per anar la mar de polits. La nostra disfressa: els alçadors de peses!

Per començar, havíem de saber què era aquest esport de l'halterofilia....  Ufff! Què mal de dir!!!

I per això, vam descobrir qui eren els campions d'Espanya en aquesta disciplina, quina era la seva indumentària, com eren les peses... i sobretot, quant pesaven!!!

Però està clar, havíem de conèixer algú de veritat que fés peses. I per això, vam convidar en Bernat, un nebot de n'Assumpta que en sap molt d'això. Va venir a la classe i ens va explicar la mar de coses de la vida dels esportistes (alimentació, entrenaments...) i a partir d'aquí ens vam començar a animar i a pensar com podíem fer la nostra disfressa.

I a partir d'aquí, va començar la nostra aventura... una feinada impressionant que els fillets i filletes van fer amb tanta il·lusió com les mestres. Fer els dorsals amb els números que cadascú va triar, triar si volien les peses grans o petites, pintar les bolles de suro i posar el pes i fer les bossetes de buata per tenir una bona rata!!! 

I sort que na Teresa va arribar a temps,  des del primer dia s'hi va implicar de ple!!!

Quina feinada...
                         ... i quina festassa !!!

Feim la disfressa... pas a pas!! on PhotoPeach