El
temps és un concepte difícil d’entendre, estones passa tan ràpid i d’altres no
arriba mai l’hora.
A
l’escola teníem ous d’ ERUGUES dins una capsa de cartró. Jo de tant en tant
anava alçant el cap per amunt al pati, mirant els arbres, i les moreres encara
no tenien cap fulla. Vam obrir la capsa el divendres 23 de març... i ja hi
havia una erugueta!!! Havia nascut
la primera, i no teníem fulles de morera? Com podia ser. Dilluns, en arribar a
l’escola ja vaig veure les primeres fulles. Quina sort! I la erugueta encara
era viva, quina alegria! I així, en van néixer unes altres i, molt lentament
anaven creixent, com també anaven brotant més i més fulles de les moreres.
Al
principi necessitàvem lupes per observar-les, però amb un mes, quina
diferència. Com havien crescut!
Les
tenim en dues capses, una de cartró, i l’altre una caixa de vidre. Ens permet
observar si creixen igual, les podem veure més fàcilment. La capsa s’ha de
destapar i sempre és una sorpresa. Amb elles, en el dia a dia, seguim el seu
cicle i en tenim cura: donar-les menjar cada dia, fer net la capsa, i...
esperam la transformació. Ja coneixem la història. Tenim els contes “LA ORUGA VERDE” i “L’ERUGUETA GOLUDA”. Només hem de tenir una mica de... P A
C I È N C I A.
I sí,
divendres dia 11 de maig, descobrim dues erugues que estan començant a fer el
capoll. Fet que significa que prest es durà a terme la transformació. I ens
emocionam, mentre seguim esperant... I arriba el dia en que tenim la primera
papallona, i la segona, la tercera... N’hem comptat fins a 10. I seguim
esperant. Ara han de pondre els ous. Tot arriba. I així, el cicle de la vida,
tot observant el pas del temps.
