Abans
de Pasqua, el 29 de març ens van regalar uns ous d’ ERUGUES. Els vam posar dins
una capsa de cartró i amb molta delicadesa, amb una lupa, i molta paciència
anàvem observant què passaria. Quan naixerien? Quina sorpresa quan obríem la
capsa i podíem veure les primeres erugues! La nostra feina era cada dia anar-los
posant unes quantes fulles de morera. Tenim la sort que al pati d’educació
infantil tenim aquests arbres, uns quantes MORERES.
En
tornar de Pasqua ja havien nascut moltíssim erugues, i a poc a poc anaven
creixent. Al principi eren petitones i negres.
Però
cada dia mengen, més i més, i es fan
molt grosses i més gruixades, i també es tornen més blanques o grises. Quants
canvis! Vam mirar el conte d'ERIC CARLE, L'ERUGUETA GOLAFRE,
A
algunes fillets els encanta canviar-los les fulles, i tocar-les un mica, alguns
el matí en entrar acostumen a anar a destapar la capsa, i conviden als
familiars a veure-les. I aquest és el que va passar divendres dia 26 de maig.
Quan n’Amaya va destapar la capsa... “Ooooooh! Ja ha començat a fer la
crisàlide!” . I així és, quan l’eruga es torna grossa i grassa fa un
capoll, on descansa i es transforma. Ara pacients esperarem que es converteixi
en una preciosa... PAPALLONA!
