divendres, 2 de desembre del 2016

PLANTER D' HERBA LLUÏSA



A L’ESCOLA HEM ENGEGAT UN PROJECTE QUE ES DIU “LLAVORS PEL CANVI”. DINS AQUEST S’HA CREAT UNA COMISSIÓ D’HORT ON INTERVENEN MESTRES I FAMÍLIES.

AMB EL GRUP DE 5 ANYS HEM PENSAT PARTICIPAR FENT UN POC DE JARDINERIA. PER COMENÇAR, TINDREM CURA DE LES PASTERETES. COM A PRIMERA TASCA S’HA FET UNA NETEJA, S'HA POSAT FEMS, I HEM FET UN PLANTER D’HERBA LLUÏSA PER ENDUR-NOS A CASA. PER FER-HO HEM COMPTAT AMB L'AJUDA D'EN PERE D' ATALIS, PARE D'EN JOSEP, I EN FERRAN, EL IAIO DE N' UNAI. 



MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS DOS, PEL VOSTRE TEMPS, DEDICACIÓ I PACIÈNCIA.




US EXPLIQUEM UNA MICA LES PROPIETATS D’AQUESTA PLANTA... 

NOM CIENTÍFIC: Aloysia triphylla (L'Hér.) Britton
Sinònims: Aloysia citrodora, Lippia citriodora, Lippia triphylla

NOM COMÚ: Herba lluïsa, marialluïsa, herba de la princesa, berbena de nucs florits, reina Lluïsa,  berbena d'Índies,  berbena  de tres fulles, te de  berbena  ...

DESCRIPCIÓ: Arbust semi-perennifoli, aromàtic, que pot arribar als 5 m d'alçada en climes càlids i uniformes. En jardins de climes temperats mesura com a màxim 2 m. Tiges semi- llenyoses o llenyoses, erectes, anguloses i estriades longitudinalment. Ramifica abundantment, encara que el fullatge no arriba a ser mai dens. Sistema radicular axonomorf.

Fulles lanceolades, acuminades, penninervades, de color verd-groguenc i uns 6-9 cm de llarg. Agrupades en verticils en nombre de 3 (o 4) i muntades sobre curts pecíols. L'anvers és una mica rugós. Al revers, llis, podem distingir les glàndules olioses i un nervi central prominent. Marge sencer o finament dentat (part superior). Emanen un agradable perfum que recorda a la llima (llimona).

Floreix a l'estiu donant lloc a nombroses i petites flors hermafrodites, acampanades i blanques, amb tints violacis. S'agrupen en panícules terminals i axil·lars (nusos superiors) de fins a 10 cm de llarg. Calze pelut format per 4 sèpals. Corol·la gamopètala constituïda per quatre pètals estrellats. Androceu que conté 4 pètals, un més desenvolupat que la resta. Bicarpelar.

El fruit és una drupa seca que només arriba a madurar en els països d'origen o en climes càlids i uniformes .. Es divideix en dues núcules que contenen cadascuna una sola llavor, petita i negra.



ÚS ORNAMENTAL: Aquesta planta no hauria de faltar en cap hort d'aromàtiques o al jardí dels amants dels remeis naturals o de les infusions d'herbes. La podem situar a prop d'un lloc de trànsit per beneficiar-nos-en del seu delicat perfum a llima. Quan la marialluïsa està florida, en ple estiu, el seu valor ornamental augmenta. Excel·lent per a jardins petits i fins i tot com a planta d'interior. Es pot cultivar en terrasses, balcons, patis ... això si, que estiguen ben il·luminats. Les tiges amb fulles i /o flors es poden emprar per a elaborar arranjaments florals o popurris.

ALTRES USOS: La marialluïsa és una coneguda i prestigiosa planta medicinal gràcies a la presència d'olis essencials (citral, limonè, linalol ...) a les seues fulles i flors. Se li adjudiquen les següents propietats: digestiva, anti-espasmòdica, carminativa, sedant, febrífuga, analgèsica, anti-oxidant ... Es recomana per a alleujar digestions pesades, ventositats, mals de cap, dolors menstruals, falta de gana, nerviosisme ... Els seus olis essencials també s'utilitzen en perfumeria, cosmètica, licoreria i fins i tot rebosteria.

La forma més comuna de prendre aquesta herba és en forma d'infusió, ja sigui a partir de fulles i flors fresques o eixutes. Les fulles verdes o seques s'utilitzen en amaniments, marinades i salses a les quals es pretén donar u
n toc "cítric". Es pot elaborar un sorbet delicat i aromàtic.