Avui matí ha arribat un pare
cuiner, en VÍCTOR, acompanyat de n’Ona. En Martí estava emocionadíssim. Tenir
els pares a l’escola el feia sentir “especial”.
Ho tenien tot a punt. Han duit
tot el material i utensilis per poder fer “POMA METRO”. Jo no sabia de què
anava la recepta, però som confiada i sabia que estàvem en bones mans.
Primer de tot hem fet una massa
per fer unes galetes.
La recepta la teniu aquí:
-
100 grams de farina
-
100 grams de farina
d’ametlla
-
100 grams de mantega
-
100 grams de sucre
Després amb una màquina manual
es desfeia la poma en una tiringa superllarga i es pintava amb mantenga amb un
pinzell, s’hi tirava un pessic de sucre pel damunt, s’enrotllava i al forn.
En Víctor els ho anava
explicant, pas a pas. El cas és que els infants no necessiten gaire premisses,
tenen la necessitat de manipular i l’instint o intuïció els guia,... Record la
expressió d’ell, en observar que encara que no els hagués dit el què havien de
fer, alguns tots sols ja es posaven a enrodillar. Quina sorpresa més polida!
I amb aquest detall us vull dir
que moltes vegades el dia a dia és així. Potser els adults ens hem de returar
una mica, deixar temps, observar i deixar-los fer, provar, experimentar... Ara
no tenen por a no saber-ho fer, tenen ganes i ... moltes vegades també recursos.
Si nosaltres som al seu costat, sempre ens poden demanar ajuda.
I és que la cuina també és un
gran recurs per educar en l’espera, en l’educació lenta. I finalment, el gust
de compartir un aliment a taula, un gust pel paladar i per celebrar.
Gràcies família, per
compartir aquesta experiència culinària amb nosaltres.
