"Camí de cavalls, tu voltes s’illa, vas sempre alegre per valls i penyals ...... tu vas voltant de Migjorn a Tramuntana ....”
I noltros ho vam fer un poc semblant al que diu la cançó; vam partir des Migjorn de ben prest i vam arribar amb l’autobús, que ja va ser una festassa, a Binimel•là.
Allà, devora el torrent, que quan va molt carregat d’aigua, desemboca a la platja, intentàvem tots noltros, fer silenci, per aconseguir poder veure les aus que habiten per allà, entre els joncs, tamarells,... i poder-los donar es berenar. Va ser quan el silenci ja no va ser possible que continués, el moment en què van aparèixer les primeres ànneres i més tímidament, darrera, darrera... dues fotges. Es veu que es xerebet dels al•lots, va ser un bon reclam. Va ser una xalada donar-los tot es pa dur, i les miques més petites també van atraure els peixets d’aigua dolça.
Prest, vam començar a caminar cap a Cales Morts, alguns amb frisseres i altres més xano-xano, seguint cap a l’esquerra de la platja, pel traçat del camí de cavalls. Quan vam arribar, ens tocava berenar a noltros i ho vam fer tots junts, devora un rotllo de pedres, col•locades en forma de laberint.
En acabar ja vam poder jugar a allò que cadascú va triar: n’hi havia que corrien, alguns s’enfilaven, alguns dels més grossos tiraven trossos de llenya o maquets a la mar, altres arreplegaven troncs, alguns descobrien bolets i també l’esquelet d’un peix, n’hi havia que deixaven les seves marques i dibuixos damunt el pla de terra vermella, argilosa .... i les cinc mestres que els acompanyàvem, ens sentíem satisfetes de vigilar i contemplar el joc dels infants, en aquell indret tan privilegiat, amb una escalfor del sol ideal, amb la mar com un plat...
I finalment, just abans de fer el camí de retorn, allà a l’horitzó, durant una bona estona ens va semblar veure un peixot, haguéssim necessitat uns prismàtics per esbrinar de què es tractava, ¿una roca que apareixia i desapareixia?, però no hi havia ones, ¿una llampuga de les grosses?, ¿una tonyina? o... ¿un dofí molar que pescava el seu propi berenar? No ho sabem, però vam tornar cap a casa ben contents del matí que havíem passat.
